Ja s'hi poden inscriure els naixements, els matrimonis i les defuncions

La llei de política lingüística del 1998 va representar, entre d'altres millores en el tractament jurídic de la llengua catalana, la possibilitat d'utilitzar-la en un dels àmbits jurídics on encara no havia entrat mai: el dels registres públics de dependència estatal, com són el civil, el mercantil i el de la propietat.

La llei del 1983 s'havia limitat a preveure que l'ús del català en aquests registres seria regulat per l'Estat, d'acord amb la Generalitat de Catalunya. Aquest acord mai no va arribar perquè els governs de Felipe González i d'Aznar sempre s'hi van negar, cosa que comportava que el català continués prohibit en els registres de la propietat, mercantil i civil. La llei de política lingüística, en canvi, va establir a l'article 17 que són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials i que en tots els registres públics els assentaments s'han de fer en la llengua en què és redactat el document o en què es fa la manifestació que cal inscriure. El mateix dia que la llei va entrar en vigor, un registrador de la propietat de Granollers ja va fer el primer assentament en català. Segons el nombre de documents notarials, judicials o administratius que es presenten en els registres, cinc anys després, ja es feien en català entre el 5% i el 70% de les inscripcions en aquests registres depenent de la comarca, tot i que en el conjunt del país el percentatge encara queda per sota del vint per cent.

En canvi, la pressió d'una part dels jutges i les instruccions internes del ministeri de Justícia espanyol fonamentades en un reglament del 1958 han comportat que en el Registre Civil s'hagi mantingut la prohibició d'usar el català en els assentaments. D'una banda, perquè el ministeri de Justícia proporciona els llibres en els quals s'han de fer els assentaments impresos només en castellà, i de l'altra, perquè tot i que molts jutges de pau omplien en català els espais buits dels formularis, en les inspeccions que hi feien els jutges de primera instància s'exigia sempre que els assentaments fossin en castellà, tot i que des de la Generalitat sempre es va mantenir la posició contrària. El cas del registre d'Arbúcies, en conflicte amb el jutge de Santa Coloma de Farners per aquesta qüestió, va arribar als mitjans de comunicació en més d'una ocasió i fins i tot va motivar, l'any 2002, la difusió d'un manifest en favor de l'ús del català al Registre Civil.

Per tot això, l'octubre del 2001 el govern de la Generalitat va presentar al Parlament de Catalunya una proposta de proposició de llei per addicionar un apartat a l'article 23 de la llei del registre civil que, un cop aprovada per la cambra catalana, es va presentar al Congrés del Diputats cap a finals del 2002. Com que la proposició va decaure, després de les eleccions del 2004, es va reprendre el tràmit a les Corts espanyoles i ara s'ha convertit en la llei 12/2005, del 22 de juny que va publicar el BOE del dia 23.

D'acord amb aquesta llei els assentaments es faran en castellà o en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma segons la llengua en què estigui redactat el document o es faci la manifestació. Tot plegat, diu la llei, només si la legislació lingüística de la comunitat autònoma preveu aquesta possibilitat, cosa que ara per ara només és així a Catalunya. Finalment el català ja és "oficial" en el Registre Civil i serà possible inscriure en català el naixement dels nostres fills, els nostres matrimonis i les defuncions.

La llei de 22 de juny té un altre aspecte a destacar: en el seu preàmbul, idèntic al que es va presentar al Parlament de Catalunya, l'Estat hi reconeix la competència de les comunitats autònomes per establir el règim legal de la llengua catalana, cosa que comporta, diu la llei, establir el contingut bàsic de l'oficialitat i determinar les mesures necessàries per al foment o la normalització de la llengua pròpia. Més encara, la llei admet que les sis comunitats amb llengua oficial pròpia diferent del castellà han establert solucions diverses i que és l'Estat que s'ha d'adaptar a aquestes normatives, d'acord amb diverses sentències del Tribunal Constitucional. És l'Estat, doncs, que adapta el Registre Civil a la llei de política lingüística de 1998 i no a l'inrevés. Mai fins ara una llei espanyola havia fet una declaració com aquesta.

I és que en matèria de llengua tot resulta molt lent i els resultats sempre es fan esperar. Es fan esperar tant que quan s'assoleixen les fites previstes sempre sembla impossible que hagi estat tan difícil d'arribar-hi. En tot cas, la llei que comento ens permet de celebrar, ara per ara, no una declaració grandiloqüent, sinó un avenç pràctic, real i constatable de la llengua catalana en l'àmbit del dret.

Lluís Jou. Notari de Barcelona
Diari AVUI, Diàleg, pàg. 18, 26/07/2005

Vegeu més informació sobre noms i cognoms

Associa't amb nosaltres

Gaudeix de descomptes en llibres i cursos. Rep a casa la revista Paratge i consulta els buidatges obtinguts pels nostres seminaris, grups de treball i socis

Top
Aquesta pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant considerem que acceptes l'ús de cookies. Més detalls…